Primera crònica: de Barcelona a Friburg passant per França

Estimats lectors,

escric aquesta crònica des del confortable llit de l'hotel B&B de Friburg -ho sé, el nom no és massa glamurós- després d'un dia de llarga conducció.

Els grans trajectes en cotxe -grand tours, a la cultura anglosaxona- ja comencen a ser la nostra especialitat, i després d'haver-nos aventurat fins als Balcans, això d'avui ens semblava bufar i fer ampolles. I realment ha estat així: conduir de Barcelona a Friburg ha sigut d'allò més còmode, hem gaudit del confort d'unes carreteres franceses sense massa cua -segurament pels preus ABUSIUS dels peatges- i d'unes àrees de servei com tantes n'hi ha al món. 

A les 7:03, amb una puntualitat quasi tan digna com la del tiet Lluís, hem sortit d'Esplugues de Llobregat i hem enfilat cap a la frontera. Quan faltaven tres minuts per tres quarts de nou, hem travessat la Jonquera recitant els primers versos de l'"Emigrant" de Verdaguer.

La resta del viatge s'ha desenvolupat sense cap incident rellevant, fent canvis de conductor cada dues hores exactes i anant d'estació de servei en estació de servei com si juguéssim al joc de l'oca. Fins i tot m'ha tocat a mi, com a conductor novell, experimentar les carreteres franceses durant un tros i, val a dir, que m'he defensat força bé davant la petita allau de camions i conductors que anaven a 130 quilòmetres per hora per l'autopista. El papa fins i tot s'ha adormit al seient del darrere, i això només pot ser segell d'una conducció de qualitat.

Cap a quarts de set hem arribat a l'hotel de Friburg i hem fet el check-in amb una noia que per la manera de vestir era clarament alemanya, però que parlava un castellà fluidíssim. Jo, malauradament, no he tingut ocasió de practicar el meu nivell d'alemany B2 -permeteu-me que en fardi una mica- fins que hem anat al centre de la ciutat a donar una volta i a menjar un mos.

Friburg ens ha agradat prou, amb el tomb de poc més de tres quarts d'hora que hem fet. Hem constatat, mentre passejàvem entre joves estudiants en bicicleta i algun turista tan perdut com nosaltres, que no acabem d'entendre Alemanya. És com si tot fos una barreja de moltes coses, molt d'ordre i molt de desordre, gent de molts tipus, restaurants de tota mena, barris força diferents. Vaja, com diríem el jovent, no acabem de pillar la vibra del país. Potser quan passem per Frankfurt de tornada en traiem l'aigua clara.

Hem sopat en un bar-restaurant que era força bo, triat una mica a la desesperada de veure que a tot arreu hi havia gent. Això sí que no ho podem negar, a Friburg hi ha un ambient impressionant, amb un munt de gent passejant pel carrer, als parcs, als bancs i fins i tot enfilats als ponts -vegeu la fotografia de més avall.

Ara ja hem tornat a l'hotel. Ens toca descansar ben descansats aquesta nit perquè demà, a quarts de set del matí sortirem cap a Breslau, la nostra primera parada en terres poloneses.

Joan.

11-08-2025

PS: només penjo fotos de Friburg perquè les del viatge no volen carregar-se. Ja m'hi barallaré en un altre moment.