Quarta crònica: el viatge interminable fins a Cracòvia

Estimats lectors,

els alemanys van trigar un mes a envair Polònia. Nosaltres, al ritme que hem anat avui en alguns moments, hauríem necessitat tota la guerra. Avui era un dia tranquil, d'allò que els americans anomenen road-trip: anar d'un punt a un altre fent parades pel camí.

Avui tocava anar de Breslau -ciutat que ens ha encantat- fins a Cracòvia, però de camí hem decidit aprofitar i veure quatre poblets que sortien a la guia turística. El primer, Olesnica, era una espècie d'antic poble medieval, amb uns carrers prou pintorescos i un castell que, malauradament, no hem pogut visitar perquè estava de reformes. 

Una mica més al sud-est, hem fet parada a Opole. Allà ens hem aventurat a provar un dels famosos "Bar de Llet", que eren els antics menjadors de l'època soviètica, ara reconvertits en petits restaurants on fan menjar tradicional per preus molt assequibles. Hem dinat els tres per vint euros, amb una mena d'hamburguesa o tall arrebossat, puré de patates o llenties i una mica d'amanida. Ah, i beguda! 

Les dues últimes parades abans de Cracòvia eren Gliwice i Bialowieza, on hem vist una antena de ràdio literalment GEGANT i un pavelló esportiu -es veu que els agrada, això de fer construccions gegantines- que no hi cabia a la càmera de fotos. Al final, quan ja estàvem encarats definitivament a Cracòvia, hem enganxat una quantitat substanciosa de cues, obres i peatges que ens han alentit la marxa.

Ara ja som a l'apartament de Cracòvia i només hem tingut esma d'anar a comprar el sopar. Em disculpo per la pressa i la brevetat del blog, però hi estic obligat per causes majors. Demà anem a visitar Auschwitz, i havíem reservat un tour que sortia de Cracòvia en autocar a les 7:00 del matí. Al final, mentre érem a Gliwice, hem rebut un missatge informant-nos que s'havia canviat l'hora de sortida, que al final, l'autocar passaria a les 5:20 de la matinada per sortir cap al camp. Vaja, que ens faran matinar de mala manera. Per ser-vos sincers, però, ara no tenim ni esma d'enfadar-nos, estem massa cansats. Ens veiem demà -si Déu vol i no ens fan passar per cap dutxa- espero que amb una mica més d'ànims.

Joan.

14-08-2025