Sisena crònica: abandonem Cracòvia per arribar a Lublin

Estimats lectors,

avui el dia ha començat tard -és a dir, no ha començat a les 4:00 de la matinada. Hem sortit a un quart d'onze de l'apartament de Cracòvia per afrontar les tres hores escasses de viatge que ens separaven de Lublin, la propera ciutat en el nostre viatge.

Abans d'agafar pròpiament la carretera, hem decidit visitar Nowahuta, el barri soviètic de Cracòvia. Si som sincers, esperàvem una cosa força tètrica, amb edificis altíssims i ben grisos, carrers sense arbres i aquell ambient una mica depriment que sempre transmeten les fotografies dels anys 70 de qualsevol dels països de l'altra banda del taló d'acer. Res més lluny de la realitat. Ens hem trobat amb un barri viu, amb força gent pels carrers, grans avingudes plenes d'arbres i molts parcs, un munt de flors, tot verd. Els edicis, tot i ser molt bàsics i de vivenda, no estaven malament, alguns de millor conservats i alguns de pitjor, però en general res massa deixat de la mà de Déu. Hem quedat, doncs, gratament sorpresos amb un barri en el qual no ens faria res viure i que és, en la meva opinió, un dels més bonics de Cracòvia. També és cert que aquella zona, a l'hivern, amb tot nevat, fent molt de fred, els arbres pelats i les flors congelades, deu ser un lloc força depriment. Igual, tanmateix, que qualsevol país on fan aquests hiverns.

Després hem agafat el cotxe i he conduit un bon tros fins a Tárnow, un poblet medieval amb molt d'encant, però força similar a tots els que hem estat veient aquests dies. Deixeu-me resumir, i probablement banalitzar, els pobles de Polònia. Al centre, una gran plaça anomenada Rynek, amb l'ajuntament al centre, la plaça al voltant i tot tancat per unes cases acolorides. La resta, tot de carrers empedrats amb placetes plenes de flors i comerços ben turístics alternant-se amb algunes botigues autèntiques -poques.

Després d'omplir-nos la panxa amb unes pizzes que no eren gaire bones, hem tornat al cotxe per arribar al castell de Lancut. El castell estava tancat, i no hi hem pogut entrar, però hem fet una passejada pels jardins que estaven plens d'arbres gegants, plantats, suposo, quan van fer el castell.

Al final, cap a quarts de set hem arribat a Lublin. L'apartament on som és molt modern, l'edifici és molt nou i està prou net. L'estem encertant prou, amb els apartaments, però ja frisem per arribar al pis de la tieta a Frankfurt on sabem del cert que l'estàndard de neteja serà inclús més alt que el de casa nostra. Això ha estat tot per avui, gaudiu de les fotografies i intenteu no desfer-vos com gelats amb aquesta onada de calor que està passant per Barcelona.

Joan.

16/08/2025