Estimats lectors,
aquesta serà, em temo, la nostra penúltima crònica d'aquest blog. Anàvem a no escriure'l, però hem decidit que ens devem a vosaltres, lectors, i que una crònica no pot escriure's al dia següent. A més, serà la penúltima perquè demà afrontarem definitvament l'últim tram Barcelona-Frankfurt (13 hores) per arribar a casona.
Avui tampoc serà una gran crònica, si som sincers, perquè el dia ha transcorregut amb una apatia quasi total. Hem sortit ben d'hora de Varsòvia, hem pres un cafè amb llet i uns croissants a una Piekarnia propera a l'hotel i hem posat rumb cap a Frankfurt. Hem anat fent les parades reglamentàries cada dues hores, i hem parat a dinar a una àrea de servei.
Ara ja som a casa. Bé, casa casa estrictament no, una espècie de consolat que ja podem considerar terres catalanes. Que som a l'apartament de la tieta, vaja. Què n'hem de dir? Net com una patena, ordenat, molt maco i fent una olor fantàstica. Hem sopat una amanida i una fruita, i ara estem mirant una pel·lícula fàcil a l'Ipad. Demà ja us escriurem, espero, des de terres catalanes.
Joan.
21/08/2025
PS: avui no hi ha fotografies, bàsicament perquè no n'hem fet cap. Dia poc instagramajemable.
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada