dimecres, 20 d’agost del 2025

Desena crònica: últim dia a Polònia

Estimats lectors,

Podríem dir que avui és el nostre últim dia a Polònia. Ja som a Varsòvia. Tot i que demà encara serem unes quantes hores a Polònia, seran dins del cotxe camí del que el Xavier va nomenar, l'altre dia, casa. La nostra propera destinació és Frankfurt on ens allotjaren a casa la Montserrat. El Xavi ja ha pensat que és el primer que farà quan arribi. Ho descobrireu en el seu precís moment.

El nostre dia avui ha començat amb l'esmorzar i la dutxa de rigor. Un cop tancades les maletes hem tingut una conversa amb la nostra host.... Una senyora força agradable que va estar treballant uns anys a Escòcia i que amb els calers que va fer s'ha comprat unes casetes per llogar i així garantir-se una bona jubilació.

Hem enfilat el camí cap a Varsòvia. A meitat de camí ens quedava Treblinka, un altre camp d'extermini que hem aprofitat per visitar. 

Us podem informar, que malgrat hi van exterminar uns 800.000 jueus, la visita no és, ni de bon tros, tan impactant com Auschwitz. Els molt podrits van tenir temps de destruir-ho tot i, per tant, el que hi veus (més aviat poca cosa) no ajuda a fer-te una idea tan esgarrifosa com l'altra.

Amb aquesta visita ja ens hem plantat a quarts de dues i tocava recórrer els nostre amic Google perquè ens digués on podíem aturar-nos a dinar. En Xavier ha trobat un restaurant de peix i cap allà que ja hem anat de cap. No us penseu que el que hem menjat tenia una pinta molt diferent del que hem estat menjant aquests dies, perquè en aparença, s'assemblava bastant. Però enlloc de porc era peix, pel que hem deduït, truita i lluç. Val a dir que tot era força bo.

Amb l'estómac ple i amb en Joan com a conductor hem encarat l'última hora i quart de cotxe fins a Varsòvia. En aquest viatge hem descobert que en Joan té una habilitat especial per decidir agafar el cotxe quan s'han de fer totes les cues, perquè la que hem trobat quan entravem a Varsòvia ha estat monumental.

Arribats a l'hotel, hem anat a fer una volteta pel centre, hem fet unes compres de rigor, si sempre anem a última hora, i ara ja som a l'hotel.

Avui farem un dels nostres clàssics sopars a l'habitació de l'hotel: una fruita, un iogurt i unes galetetes, ideal per agafar forces per afrontar 11 hores fins a Frankfurt.

Seguirem informant. Petons.

Natàlia.

20/08/2025














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dotzena crònica: l'última

Estimats lectors, aquesta és, definitivament, l’última crònica d’aquest viatge. Ara ja som a terres catalanes, a l’altura de Sant Celoni a...