dimarts, 19 d’agost del 2025

Novena crònica: passejades pels boscos de Bialowieza

Estimats lectors,

ja veiem la llum del final del túnel. No com al Ramon quan li va agafar el iu-iu al quiròfan, sinó que les vacances a Polònia ja s'escolen entre els dits com si fossin els diners a una mà foradada.

Avui hem fet visites diverses a l'entorn del Parc Nacional de Bialowieza. És un parc nacional força conegut amb la majoria de visitants polonesos. 

A primera hora hem passat per la reserva de bisons, que a la pràctica es tradueix en una espècie de zoo amb diversos bitxos d’envergadura. Entre d'altres hem vist bisons, mescla de bisons amb vaca (més grossos), daines, rens, cérvols, gats mesquers, porcs senglars i cavalls de raça polonesa. L'anècdota del moment ha estat quan els cavalls s'han acostat, i ens hem assegut per veure'ls menjar herba mentre en Joan els tocava el morro. En un moment determinat un s'ha girat i s'ha tirat un pet d'aquells que despentina. Val a dir que hem estat prou hàbils...

Després hem anat al centre d'interpretació del parc natural, i ens hem proposat fer una excursió fins a l'interior de la zona protegida, però al cap de pocs minuts de caminar ja hem vist en polonès i en altres idiomes que només s'hi podia accedir en companyia d'un guia del parc natural. Un d'ells ens ha mirat malament però ja ha vist que estàvem girant cua abans de passar la tanca d'accés. Sembla que és un dels pocs boscos pràcticament originals amb bisons en llibertat i cal preservar-ho. 

Més tard hem passat per veure si quedava algun cotxe a pedals que va per les vies del tren (com a les pel·lícules) per fer un trajecte però estava tot ple. Per compensar-ho hem comprat carn de porc (una espècie de mitjanes i cansalada) i una salsitxa com de frankfurt gegant i hem fet barbacoa. Què difícil és encendre el foc sense assecador de cabells ni pat fuego...

A la tarda hem fet dues excursions en una, la primera per uns roures centenaris dedicats a cada un dels reis del període entre els segles XIV i XVIII que venien a aquestes terres a caçar bisons, tots amb una cara de subnormals, iguals que els reis espanyols, ja m'enteneu. Sembla que durant aquests 400 anys hi havia una espècie regnat lituà-polonès que devia donar una certa estabilitat a la zona. M'imagino abans que germànics i russos decidissin posar-hi mà. A la segons excursió ens hem endinsat a una altra part del parc on no hem vist cap animal gros però sí moltes granotes que devien estat creixent. N'he pogut tocar alguna.

Apa, demà 4 hores fins a Warzsaw (Varsòvia) per fer una mica de turisme de mig dia, i fer nit a un hotel d'aquests de carretera.

Vocabulari mínim per anar pel món en polonès (tal com es pronuncia):

bon dia - jen dobre

siusplau - prosze

gràcies - jenkove

Adjuntem fotos de bitxos diversos, inclòs en Joan i la Natàlia.

Xavier.

19/08/2025




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Dotzena crònica: l'última

Estimats lectors, aquesta és, definitivament, l’última crònica d’aquest viatge. Ara ja som a terres catalanes, a l’altura de Sant Celoni a...