Dotzena crònica: l'última

Estimats lectors,

aquesta és, definitivament, l’última crònica d’aquest viatge. Ara ja som a terres catalanes, a l’altura de Sant Celoni a punt d’arribar a casa. No em vull estendre massa en explicar el dia d’avui perquè temo que ha estat igual que ahir: molt de cotxe, moltes migdiades i un entrepà de truita en una àrea de servei. Ara a casa ens esperen unes pizzes calentes que ja tenim ganes de devorar.

Aquesta crònica crec que ha de servir com a resum d’aquestes vacances, de les nostres impressions i sensacions al llarg d’aquests dotze dies per terres poloneses.

Primer, el cotxe. Crec poder afirmar que ens hem convertit en tots uns experts en això de fer viatges per carretera. Comparat amb el nostre últim viatge –als Balcans– aquest ha semblat fàcil i còmode: tot autopista, carreteres amples, àrees de servei i trajectes que, tot i que eren llargs, no saltaven de cop i volta de ser de tres hores a vuit. És cert que hem fet moltes cues –jo la majoria–, hem passat per moltes obres i hem parat moltes vegades a posar gasolina, però amb unes quantes dormides, una mica de conversa i sobretot la ràdio posada, tot ha passat més fàcil. I cal que faci menció als nostres companys de viatge de Catalunya Ràdio; aquests dies potser hem estat entre el top d’oients de l’emissora, que ens ha acompanyat en tots i cadascun dels viatges en cotxe que hem anat fent. Quan per falta de dades mòbils la ràdio s’apagava, el silenci que es feia al cotxe era, en el bon sentit, incòmode.

Segon, l’altra gran protagonista, Polònia. Segurament encara ens falten uns dies per acabar d’assumir i entendre tot el que hem vist, però puc afirmar que en conclusió, ens ha agradat. Ens han agradat les Rynek amb l’ajuntament al mig, ens ha agradat l’idioma, els supermercats -especialment al papa-, les ciutats, els pobles, els restaurants de carretera, la cuina, els rius de l’oest i els boscos de l’est. La mama destaca la similitud de totes les Rynek entre elles, tot i que potser, ben mirat, totes les places majors de Catalunya també són iguals. El papa, fent broma, ha dit la capacitat de supervivència dels polonesos. I jo destaco la barreja que tan m’agrada d’aquests països de l’òrbita soviètica entre edificis antics, blocs de pisos soviètics i construccions noves dutes pel capitalisme. Ah, i evidentment, Auschwitz-Birkenau serà una cosa que ens costarà d’oblidar.

Aquests eren, així a grans trets, els punts que volíem destacar d’aquest viatge. Vull acabar fent una menció al membre més petit de la família, que ha sobreviscut aquests dotze dies fent-se tots els àpats, rentadores i netejant sense cap mena d’ajuda externa -excepte pels dinars de l’àvia. Un petó molt gros a tots vosaltres, fidels lectors, que esperem poder-vos fer properament en persona. Adéu-siau, i esperem que hagueu gaudit de les nostres cròniques. Fins l’any que ve -suposo.

Joan.

22/08/2025

Onzena crònica: la penúltima

Estimats lectors,

aquesta serà, em temo, la nostra penúltima crònica d'aquest blog. Anàvem a no escriure'l, però hem decidit que ens devem a vosaltres, lectors, i que una crònica no pot escriure's al dia següent. A més, serà la penúltima perquè demà afrontarem definitvament l'últim tram Barcelona-Frankfurt (13 hores) per arribar a casona.

Avui tampoc serà una gran crònica, si som sincers, perquè el dia ha transcorregut amb una apatia quasi total. Hem sortit ben d'hora de Varsòvia, hem pres un cafè amb llet i uns croissants a una Piekarnia propera a l'hotel i hem posat rumb cap a Frankfurt. Hem anat fent les parades reglamentàries cada dues hores, i hem parat a dinar a una àrea de servei.

Ara ja som a casa. Bé, casa casa estrictament no, una espècie de consolat que ja podem considerar terres catalanes. Que som a l'apartament de la tieta, vaja. Què n'hem de dir? Net com una patena, ordenat, molt maco i fent una olor fantàstica.  Hem sopat una amanida i una fruita, i ara estem mirant una pel·lícula fàcil a l'Ipad. Demà ja us escriurem, espero, des de terres catalanes.

Joan.

21/08/2025

PS: avui no hi ha fotografies, bàsicament perquè no n'hem fet cap. Dia poc instagramajemable.

Desena crònica: últim dia a Polònia

Estimats lectors,

Podríem dir que avui és el nostre últim dia a Polònia. Ja som a Varsòvia. Tot i que demà encara serem unes quantes hores a Polònia, seran dins del cotxe camí del que el Xavier va nomenar, l'altre dia, casa. La nostra propera destinació és Frankfurt on ens allotjaren a casa la Montserrat. El Xavi ja ha pensat que és el primer que farà quan arribi. Ho descobrireu en el seu precís moment.

El nostre dia avui ha començat amb l'esmorzar i la dutxa de rigor. Un cop tancades les maletes hem tingut una conversa amb la nostra host.... Una senyora força agradable que va estar treballant uns anys a Escòcia i que amb els calers que va fer s'ha comprat unes casetes per llogar i així garantir-se una bona jubilació.

Hem enfilat el camí cap a Varsòvia. A meitat de camí ens quedava Treblinka, un altre camp d'extermini que hem aprofitat per visitar. 

Us podem informar, que malgrat hi van exterminar uns 800.000 jueus, la visita no és, ni de bon tros, tan impactant com Auschwitz. Els molt podrits van tenir temps de destruir-ho tot i, per tant, el que hi veus (més aviat poca cosa) no ajuda a fer-te una idea tan esgarrifosa com l'altra.

Amb aquesta visita ja ens hem plantat a quarts de dues i tocava recórrer els nostre amic Google perquè ens digués on podíem aturar-nos a dinar. En Xavier ha trobat un restaurant de peix i cap allà que ja hem anat de cap. No us penseu que el que hem menjat tenia una pinta molt diferent del que hem estat menjant aquests dies, perquè en aparença, s'assemblava bastant. Però enlloc de porc era peix, pel que hem deduït, truita i lluç. Val a dir que tot era força bo.

Amb l'estómac ple i amb en Joan com a conductor hem encarat l'última hora i quart de cotxe fins a Varsòvia. En aquest viatge hem descobert que en Joan té una habilitat especial per decidir agafar el cotxe quan s'han de fer totes les cues, perquè la que hem trobat quan entravem a Varsòvia ha estat monumental.

Arribats a l'hotel, hem anat a fer una volteta pel centre, hem fet unes compres de rigor, si sempre anem a última hora, i ara ja som a l'hotel.

Avui farem un dels nostres clàssics sopars a l'habitació de l'hotel: una fruita, un iogurt i unes galetetes, ideal per agafar forces per afrontar 11 hores fins a Frankfurt.

Seguirem informant. Petons.

Natàlia.

20/08/2025

Novena crònica: passejades pels boscos de Bialowieza

Estimats lectors,

ja veiem la llum del final del túnel. No com al Ramon quan li va agafar el iu-iu al quiròfan, sinó que les vacances a Polònia ja s'escolen entre els dits com si fossin els diners a una mà foradada.

Avui hem fet visites diverses a l'entorn del Parc Nacional de Bialowieza. És un parc nacional força conegut amb la majoria de visitants polonesos. 

A primera hora hem passat per la reserva de bisons, que a la pràctica es tradueix en una espècie de zoo amb diversos bitxos d’envergadura. Entre d'altres hem vist bisons, mescla de bisons amb vaca (més grossos), daines, rens, cérvols, gats mesquers, porcs senglars i cavalls de raça polonesa. L'anècdota del moment ha estat quan els cavalls s'han acostat, i ens hem assegut per veure'ls menjar herba mentre en Joan els tocava el morro. En un moment determinat un s'ha girat i s'ha tirat un pet d'aquells que despentina. Val a dir que hem estat prou hàbils...

Després hem anat al centre d'interpretació del parc natural, i ens hem proposat fer una excursió fins a l'interior de la zona protegida, però al cap de pocs minuts de caminar ja hem vist en polonès i en altres idiomes que només s'hi podia accedir en companyia d'un guia del parc natural. Un d'ells ens ha mirat malament però ja ha vist que estàvem girant cua abans de passar la tanca d'accés. Sembla que és un dels pocs boscos pràcticament originals amb bisons en llibertat i cal preservar-ho. 

Més tard hem passat per veure si quedava algun cotxe a pedals que va per les vies del tren (com a les pel·lícules) per fer un trajecte però estava tot ple. Per compensar-ho hem comprat carn de porc (una espècie de mitjanes i cansalada) i una salsitxa com de frankfurt gegant i hem fet barbacoa. Què difícil és encendre el foc sense assecador de cabells ni pat fuego...

A la tarda hem fet dues excursions en una, la primera per uns roures centenaris dedicats a cada un dels reis del període entre els segles XIV i XVIII que venien a aquestes terres a caçar bisons, tots amb una cara de subnormals, iguals que els reis espanyols, ja m'enteneu. Sembla que durant aquests 400 anys hi havia una espècie regnat lituà-polonès que devia donar una certa estabilitat a la zona. M'imagino abans que germànics i russos decidissin posar-hi mà. A la segons excursió ens hem endinsat a una altra part del parc on no hem vist cap animal gros però sí moltes granotes que devien estat creixent. N'he pogut tocar alguna.

Apa, demà 4 hores fins a Warzsaw (Varsòvia) per fer una mica de turisme de mig dia, i fer nit a un hotel d'aquests de carretera.

Vocabulari mínim per anar pel món en polonès (tal com es pronuncia):

bon dia - jen dobre

siusplau - prosze

gràcies - jenkove

Adjuntem fotos de bitxos diversos, inclòs en Joan i la Natàlia.

Xavier.

19/08/2025

Vuitena crònica: a primera línia de foc (en cas d'una hipotètica guerra)

Estimats lectors,

us prometo que el títol no és cap tècnica de clickbait per induir-vos a llegir aquesta entrada. El que he escrit és ben cert, perquè ara mateix, estic estirat al sofà d'una casa a poc més de mitja hora caminant de la frontera amb Bielorússia. Tal com us ho dic, si ara als russos els dona per envair Europa, ho tenim ben cru perquè ben segur que començaran per aquí. Esperem que les negociacions amb el Trump anessin bé...

No ens avancem als esdeveniments, però, perquè quan avui ens hem llevat a les vuit al nostre apartament de Lublin, poc ens pensàvem que arribaríem tant a l'est. Hem sortit de casa cap a les 10:00, esmorzats, dutxats i, perquè no dir-ho, cagats i pixats. Hem posat rumb cap a Bialowieza, la nostra destinació final. El viatge era d'unes tres hores, que per nosaltres ara ja no són res, però preteníem parar a visitar un palau reconvertit en museu on hi havia reproduccions de grans pintures de la història de l'art i una part dedicada a art realista fet durant l'etapa socialista a Polònia. Quan hem arribat hem descobert que, oh sorpresa, estava tancat. Hem quedat molt decebuts, perquè ens feia molta il·lusió visitar-lo. Ens hem consolat donant una volta pels jardins del palau, que eren preciosos, i on hem vist un esquirol enfilant-se a un arbre.

Hem tornat al cotxe ja amb la intenció de dinar, i hem buscat un restaurant com el d'ahir: a la carretera i amb menjar polonès. Jo m'he adormit l'hora llarga que teníem fins al restaurant, és a dir que, per a mi, ha sigut un viatge fantàstic: he aclucat els ulls en uns jardins d'un palau i m'he despertat davant un plat de pollastre arrebossat, pork-chops i costelles de porc amb reducció de mel. Vaja, el viatge al Paradís.

Després de dinar hem conduït el tros que ens faltava i hem arribat a Bialowieza, a la casa on dormirem les pròximes dues nits. El lloc és preciós, tot ple de boscos amb arbres altíssims, camins i parcs naturals. La casa tampoc es queda curta. Tot i que l'interior no és cap meravella, l'exterior és magnífic, amb un munt de flors, una barbacoa, una taula, unes gandules i un gronxador. El que no sabíem i que ens ha agafat una mica per sorpresa és que en realitat, som a deu minuts de cotxe escassos de la frontera amb Bielorússia. De fet, quan hem anat a fer un passeig cap allà a dos quarts de sis, hem arribat caminant fins a la frontera, on hi havia un cartell en polonès que ens prohibia el pas i hem hagut de girar cua.

Ara ja estem fent el sopar i ja hem fet totes les trucades de rigor. Permeteu-me dir, també, que avui hem acabat de constatar que Polònia és absolutament pla, no hi ha ni un turonet. Res de res. D'una banda, això fa que la mama jugui amb avantatge a les excursions perquè, tal com diu sempre, ella si és pla pot caminar tant com vulgui. De l'altra... bé, converteix Polònia en la terra perfecta per conquerir, i això la història ja ho ha constatat. Us escriurem demà si no ens trobem enmig de foc creuat entre (bielo)russos i polonesos.

Joan.

18/08/2025

Setena crònica: Lublin, Zamosc i cinema

Estimats lectors,

abans d'explicar-vos el nostre dia us informem, més que res per fer-vos una miqueta d'enveja que la temperatura avui no ha superat els 25 graus amb un cel ennuvolat que ens ha permés passejar de meravella i que ara mateix la temperatura és de 17 graus ( i ara us dono 15 segons per deixar anar tota mena de renecs contra la meva persona).

No ens hem llevat gaire tard (cap a les 8:00H) perquè en aquest país, com a les repúbliques bàltiques o a Finlàndia el concepte persiana o dormir a les fosques no el tenen gaire interioritzat i tot i tenir cortines foscoritzants quan el sol surt comença a entrar llum i inevitablement t'acabes despertant.

En Joan ha tingut "l'ànimu" de sortir a còrrer mentre el Xavier i jo preparàvem i ens cruspiem l'esmorzar.

Un cop tots esmorzats, dutxats i amb la rentadora estesa hem decidit agafar el cotxe per anar fins al centre de Lublin. L'anunci de l'Airbnb deia que estàvem a 700m del centre però el sr. Google no deia exactament això... Per la nostra sorpresa avui les zones blaves de Polònia són gratuïtes perquè és diumenge tal i com una amable senyora ens ha informat quan estàvem tots tres mirant-nos la maquineta per pagar.

Visitant el centre de Lublin, i després de visitar-ne uns quants, hem constatat que, si fa no fa, tots els centres són força semblants. Tot gira al voltant de la Rynek (plaça major per nosaltres) on l'ajuntament és just al mig de la plaça i al voltant s'hi erigeixen tot de cases més o menys antigues però molt ben conservades pintades de colors. Cal mencionar el Castell de Lublin molt ben conservat i majestuós.

Vora el migdia hem enfilat cap a Zamosc i a mig camí hem fet la paradeta de rigor per dinar en un restaurant de carretera que el Xavier ha trobat a través de Google on ens hem cruspit el que per a ells és típic: pierogis i una espècie de plats combinats on hi posen amandia (a la seva manera), patates al teu gust (nosaltres les hem triades casolanas i fregides) i un tall o de pollsatre arrebossat o de porc "a la romana". Val a dir que tot és força bo i quedes ben tip.

I després de dinar altre cop al coyxe per seguir fins a Zamosc. Com sempre fa en Xavier després de dinar s'ha ofert per conduir però com sempre passa he acabat fent-ho jo.... sinó passa allò de: "ja sé que nomñes han passat quinze minuts però pots conduir tu que m'estic adormint" així que millor fer-ho ja d'entrada.

A Zamosc, la Rynek, alguna que altra esglèsia amb misa inclosa i amb l'esglèsia plena (igualet que a casa nostra) i un geladet.

De tornada cap a Lublin hem trobat l'operació tornada del pomt. Aquí a Polònia també es feta el 15 d'agost i la gent aprofita per sortir. No hem fet cap cua interminable com les de l'AP7 però el trànsit era molt més dens del que estem acostumats aquí. En Joan està fent pràctiques de conducció en totes les circumstàncies a marxes forçades cosa que nosaltres agraim infinitament. TOT AIXÒ QUE ENS ESTALVIEM!!!!

Arribats en Joan i en Xavier han decidit anar al cinema a veure una peli en anglès amb subtítols en polonès i jo m'he quedat a l'apartament..... ja sabeu que el meu anglès no és gaire bo i els substítols en polonès no m'haguessin ajudat gaire.

i això és tot. Demà ja canviem d'ubicació i anem cap a Bialowiesta on hi ha un parc natural on sembla que es poden veure bisons.... ja us ho explicarem.

Nanit. 

Natàlia.

17/08/2025